Règim jurídic
La regulació de la institució es troba continguda en la Constitució Espanyola, en la Llei orgànica del Tribunal de Comptes de 1982 i en la Llei de Funcionament del Tribunal de Comptes de 1988, a més d'en altres lleis específiques. És un òrgan que depèn directament de les Corts Generals i exerceix les seves funcions per delegació d'aquestes en l'examen i comprovació del Compte General de l'Estat, i el pressupost del qual s'integra en els Pressupostos Generals de l'Estat.
El règim jurídic del Tribunal de Comptes es troba recollit, en primer lloc, en la Constitució Espanyola de 1978, l'article de la qual 136 disposa el següent:
- El Tribunal de Comptes és el suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat, així com del sector públic. Dependrà directament de les Corts Generals i exercirà les seves funcions per delegació d'elles en l'examen i comprovació del Compte General de l'Estat.
- Els comptes de l'Estat i del sector públic estatal es rendiran al Tribunal de Comptes i seran censurades per aquest. El Tribunal de Comptes, sense perjudici de la seva pròpia jurisdicció, remetrà a les Corts Generals un informe anual en el qual, quan escaigui, comunicarà les infraccions o responsabilitats en què, al seu judici, s'hagués incorregut.
- Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa independència i inamovilidad i estaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els jutges.
- Una llei orgànica regularà la composició, organització i funcions del Tribunal de Comptes.
Per part seva, l'article 153 d) de la Constitució disposa que el Tribunal de Comptes exercirà el control econòmic i pressupostari de l'activitat dels òrgans de les comunitats autònomes.
Com a conseqüència del mandat constitucional, es va promulgar la Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes. En ella s'efectuava una remissió per al seu desenvolupament a una llei posterior, que va ser aprovada mitjançant la Llei 7/1988, de 5 d'abril, de Funcionament del Tribunal de Comptes.
A més de la legislació pròpia del Tribunal de Comptes, s'han promulgat altres disposicions que contenen previsions sobre la funció fiscalitzadora del Tribunal. Especialment, destaca la regulació inclosa en la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre Finançament dels Partits Polítics que encàrrec al Tribunal de Comptes la fiscalització de l'activitat economicofinancera i la comptabilitat ordinària de les formacions polítiques, així com la potestat sancionadora sobre els partits polítics per incompliment en matèria de financión; i en la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, que atribueix al Tribunal la competència per a fiscalitzar la comptabilitat electoral dels partits polítics, excepte en les eleccions a les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, la realització de les quals correspon al respectiu Òrgan de Control Extern autonòmic, en les Comunitats que disposin d'aquest.
Existeixen atribucions concretes al Tribunal de Comptes en altres disposicions, com la Llei 22/2001, de 27 de desembre, reguladora dels Fons de Compensació Interterritorial , la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, el text refós de les quals va ser aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març o la Llei 4/2014, d'1 d'abril, Bàsica de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació.
La disposició addicional onzena de la Llei 7/1988, de 5 d'abril, de Funcionament del Tribunal de Comptes, afegida per l'article 22.Dos de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, ha regulat una funció consultiva limitada, en virtut de la qual han de sotmetre's a informe del Tribunal de Comptes els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions reglamentàries que versin sobre el seu règim jurídic o sobre l'exercici de les seves funcions fiscalitzadora o jurisdiccional.